Diu la llegenda que fa molts, molt\u00edssims anys, un drac monstru\u00f3s tenia terroritzat el poble de Montblanc.
\nEl drac amb el seu al\u00e8 havia intoxicat l’aire i l’aigua del poble i amb els rugits exigia aliment a la poblaci\u00f3.
\nEl poble el calmava alimentant-lo d’ovelles, bous, cavalls i altres animals.
\nUn cop es van esgotar els animals de la poblaci\u00f3, van decidir sacrificar habitants del poble. Els noms de tots els habitants es van escriure i van bolcar en un calder del qual se sortejava qui seria l’aliment del drac cadascun dels dies.<\/p>\n
Un dia, va tocar a la princesa filla del rei ser la presa del drac.
\nEl rei va plorar i va suplicar als habitants que perdonessin la seva filla per\u00f2 els seus plors no van ser atesos ja que molts pares i mares havien perdut aix\u00ed els seus fills.<\/p>\n
La princesa entristida va sortir de les muralles i es va dirigir cap a on es trobava el drac. Quan la princesa era a prop de la b\u00e8stia, va apar\u00e8ixer un cavaller muntat en un cavall blanc. El cavaller va lluitar amb el drac i li va clavar la llan\u00e7a i li va nuar al coll el cintur\u00f3 de la princesa. La princesa estirant el cintur\u00f3, porto el drac fins a les muralles de Montblanc i all\u00e0 va caure abatut.<\/p>\n
De la sang del drac abocada a la terra, va brollar un roser de roses vermelles.<\/p>\n
Va ser aix\u00ed com Sant Jordi va alliberar la princesa i el poble sencer del terrible drac que atemoria les seves vides.<\/p>\n
Va ser aix\u00ed com va n\u00e9ixer aquesta llegenda bonica i des de llavors vam celebrar a Catalunya el dia de Sant Jordi, regalant llibres i roses que ens donen la llibertat i l’amor.<\/p>\n
Feli\u00e7 Diada de Sant Jordi!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"